Increïble! Era la nit anterior dels exàmens, estava dormint al llit, era el meu 2n somni; el típic somni eròtic que tenim els nois... i just en el moment més romàntic i excitant a què un home pot arribar en un fantasia... escolto un soroll estrany a la meva habitació....
.... em desperto!!
...A la merda el somni :( davant la impotència d’haver-me despertat abans d’hora, per segon cop, volia saber què cony m’havia fet despertar!!
Busco per la superfície horrorífica i desorganitzada del meu escriptori (no hi ha res que es mogui, tan sols el llibre d’història de l’art, que per cert, no el vaig ni obrir :S), miro a la porta i a les prestatgeries (tampoc trobo res)...
La curiositat em pot, i vull saber si ja ha sortit el sol... i just a la finestra trobo quelcom que m'ha fet llevar!
..Un ou! un ou d’ocell! una oreneta potser, o no... perquè ja han marxat d’emigració o immigració (segons el punt de vista que es vegi), serà d’un pardal... tampoc! l’ou seria més gran que la mare del pardal.. :/... potser és d’una àguila! serà imperial?? o una àguila morta de gana?? I si és d’un ocell carpinter i em trenca la finestra només néixer?? i si es un rèptil i em considera mama quan em vegi... el meu primer fill serà un llangardaix??
L’ou es comença a trencar! és el soroll que m'ha fet despertar! treu el cap un bec! dur, fort, sexy! sota la closca de l’ou es descobreix un ocell ja bastant desenvolupat, amb algunes plomes i ben servit!
Es un pollet d’àguila! i probablement d’un àguila bastant gros!
L’ajudo a despullar-se de la closca... em mira, i abans de piular, sap que sóc d’una altra espècie, d’una espècie que no pot volar i que només vola en el pensament, perquè no pot gaudir del vol natural, real. D’una espècie que enveja la vida de l’ocell...
No sé si perquè sóc molt lleig... o simplement per propi instint... s’ha cagat a la meva finestra... a donat mitja volta... i s’ha tirat al buit!
INCREÏBLE!!
Ni en el millor National Geografic havia vist quelcom semblant! un ocell acabat de néixer, sense coneixement de la mare! sense haver ingerit abans res! s’ha omplert d’orgull i ha començat a volar!
L’ocell, armat de valentia, en contra de la orientació del vent... allà estava, desafiant a la gravetat!! ha superat la meva terrassa!.....
mmmhh..
ohhuuuu
Finalment ha caigut a la carretera i l'ha atropellat un cotxe, anda mira! el del meu pare... :/
Ho sento ocell, no t’haguessis cagat a la meva finestra :)
.... em desperto!!
...A la merda el somni :( davant la impotència d’haver-me despertat abans d’hora, per segon cop, volia saber què cony m’havia fet despertar!!
Busco per la superfície horrorífica i desorganitzada del meu escriptori (no hi ha res que es mogui, tan sols el llibre d’història de l’art, que per cert, no el vaig ni obrir :S), miro a la porta i a les prestatgeries (tampoc trobo res)...
La curiositat em pot, i vull saber si ja ha sortit el sol... i just a la finestra trobo quelcom que m'ha fet llevar!
..Un ou! un ou d’ocell! una oreneta potser, o no... perquè ja han marxat d’emigració o immigració (segons el punt de vista que es vegi), serà d’un pardal... tampoc! l’ou seria més gran que la mare del pardal.. :/... potser és d’una àguila! serà imperial?? o una àguila morta de gana?? I si és d’un ocell carpinter i em trenca la finestra només néixer?? i si es un rèptil i em considera mama quan em vegi... el meu primer fill serà un llangardaix??
L’ou es comença a trencar! és el soroll que m'ha fet despertar! treu el cap un bec! dur, fort, sexy! sota la closca de l’ou es descobreix un ocell ja bastant desenvolupat, amb algunes plomes i ben servit!
Es un pollet d’àguila! i probablement d’un àguila bastant gros!
L’ajudo a despullar-se de la closca... em mira, i abans de piular, sap que sóc d’una altra espècie, d’una espècie que no pot volar i que només vola en el pensament, perquè no pot gaudir del vol natural, real. D’una espècie que enveja la vida de l’ocell...
No sé si perquè sóc molt lleig... o simplement per propi instint... s’ha cagat a la meva finestra... a donat mitja volta... i s’ha tirat al buit!
INCREÏBLE!!
Ni en el millor National Geografic havia vist quelcom semblant! un ocell acabat de néixer, sense coneixement de la mare! sense haver ingerit abans res! s’ha omplert d’orgull i ha començat a volar!
L’ocell, armat de valentia, en contra de la orientació del vent... allà estava, desafiant a la gravetat!! ha superat la meva terrassa!.....
mmmhh..
ohhuuuu
Finalment ha caigut a la carretera i l'ha atropellat un cotxe, anda mira! el del meu pare... :/
Ho sento ocell, no t’haguessis cagat a la meva finestra :)
Gerard García Guerrero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada