El Nostre Discurs

Aquestes paraules foren les que pronunciaren l'Arnau i l'Esther en representació de tots nosaltres el passat divendres.


Arnau: Eh, eh... Bé, bona tarda a tots. Ja estem aquí i... Mira Esther comença tu, que sempre has tingut més traça parlant en públic.

Esther: No, si al final ha de venir una dona a solucionar l’assumpte...A veure, deixa’m. En primer lloc, com ja ha comentat aquí el meu company Arnau, bona tarda a tots. Qui ho diria? Semblava tant lluny tot això i ara ja estem aquí. Tots ben asseguts, amb el vestit de gala, recordant una etapa de la nostra vida en una cerimònia de poc més de dues hores.

Arnau: I tampoc cal que les gastis tu sola parlant...

Esther: Bé, és que hi ha molt per recordar, molts moments compartits, aventures, viatges, perquè hem estat una promoció d’allò més internacional, històries de les quals hem estat protagonistes...

Arnau: sí, sí, tot molt maco. Però la última aventura que recordo és la dels exàmens. I d’aquesta potser ja era hora d’acomiadar-se.

Esther: que poc sensible que ets Arnau. Que no tot han estat drames acadèmics, fes memòria noi... Que me’n dius dels viatges que hem fet per tota Europa, Alemanya, Londres, Itàlia. O és que ningú ens recorda cantant i explicant acudits amb el Carbonell animant la troca a l’autocar?

Arnau: És veritat... Quin poc sentit del ridícul. I temps enrere, el que també recordo són les famoses “discoteques” de les convivències... o que passa Esther? Que ni tu ni la resta de noies recordeu aquelles coreografies al ritme dels grups pop del moment?

Esther: Bé Arnau, però d’això ja fa molt de temps, que les Spice Girls encara eren un grup. Anem a temes més propers, que si no encara ens perdrem... Que nosaltres som molt despitats. Sinó com t’expliques que als crèdits de síntesi a tots sempre se’ns oblidés fer la part d’educació física?

Arnau: Ostres és veritat... Vaja feinada, perquè aquesta no te la podies copiar de ningú... Quin gran mite el dels crèdits de síntesi.

Esther: sí, i quan ja pensaves que al batxillerat te n’havies lliurat d’aquest malson, atenció, perquè arriba el treball de recerca, que déu ni do la feinada que vàrem tenir...

Arnau: Jo encara al•lucino amb la maqueta de l’avió del Roca o amb els 10 i 9 que li han posat a alguns, que bé s’ho mereixien...

Esther: encara que, saps que ens haurien de posar un 10 a tots nosaltres?

Arnau: no, en què?

Esther: Organitzant vagues. O ja no te’n recordes de la vena reivindicativa que ens va sortir a tots a 4rt d’ESO?

Arnau: Home, com oblidar-ho. Gràcies a la vaga, no vam aconseguir una nit fora però ens van portar a relaxar els ànims a Caldea.

Esther: Els qui segurament no es van relaxar tant van ser els profes que van haver de negociar amb nosaltres...

Arnau: des d’aquí una salutació especial al Sergi, la Marian i la Montse, quina paciència...

Esther: però que no tot hauran estat disgustos. Ben segur que en algun raconet tots els nostres profes guarden un bon record, un moment especial que han viscut amb nosaltres, i es que han estat tant anys junts...

Arnau: doncs, sí, amés que som la XXX Promoció, que ja és un número important i una mica...

Esther: divertit, deixem-ho en divertit. Per números divertits, els que hem muntat per les comparses del carnestoltes, o les obres de teatre, amb aquelles disfresses de paper de seda i bosses d’escombraries.... Però està clar que la millor obra de totes ha estat la que hem anat construint tots junts, i hem anat des del drama a la comèdia, per arribar avui al final, no de l’obra, sinó només del primer acte. I mira’ns avui que elegants que anem en aquest fi de funció, tot encetant els nous actes que encara queden per escriure... si semblem responsables i tot..

Arnau: Perquè ho som... que tots sabem que és tancar-se a casa quan s’acosten els exàmens.

Esther: d’acord. Però no tornem amb el tema de les èpoques d’estrés posttraumàtic dels exàmens, que avui és dia de festa. A més, al final, el que compta és que avui hem arribat fins aquí... I no estem sols.

Arnau: Això és cert. Ha estat un llarg camí. Des de les primeres lletres i els gomets de colors fins a les derivades i integrals...

Esther: passant per la història, l’art i la filosofia.

Arnau: saps que Esther, crec que després de tot el que hem viscut, al final, filòsofs ho som tots. Sense anar més lluny jo també tinc el meu propi corrent filosòfic.

Esther: vaja, vaja, veig que Plató, el mite i el Comba, entre d’altres grans filòsofs t’han deixat marcat. I quina és aquesta filosofia teva?

Arnau: Doncs que no importa el camí que escollim, o en el que ens convertim. Aquí hi ha futurs metges, veterinàries, enginyers, mestres, periodistes i ves a saber quants artistes... Però sobretot hi ha persones amb il•lusió i amb ganes de ser feliç, que és el gran objectiu de la vida, no?

Esther: Doncs no vas gaire equivocat amb les teves teories. Jo també m’apunto, i deixa’m convidar a tots: companys, pares mares, professors, totes aquelles persones que ens han portat fins aquí i que ens han ajudat a no caure pel camí, a continuar al nostre costat, compartint tants moments com els que celebrem i recordem avui.

Arnau: Només queda dir Bona Sort companys...

Esther: i arreveure. Gràcies. I a continuació, com diuen que val més una imatge que mil paraules, aquí us deixem algunes de les instantànies que il•lustren el que ha estat aquesta gran funció, la XXX promoció del Llor.