Discurs Lluís

De nou teniu la oportunitat d'escoltar (o més aviat llegir) el discurs del Lluís Vilajosana.

Demà-passat serem a dia 18. Divuit de maig. Demà-passat farà 40 anys que el cantautor Raimon donà un recital a la Universitat Complutense de Madrid. A banda dels estudiants madrilenys, també hi acudiren estudiants d’Euskadi i d’arreu dels Països Catalans. L’acte fou tota una expressió col·lectiva i plural de reivindicació de les llibertats democràtiques que negava la dictadura de Franco.

Setmanes més tard, i amb la voluntat d’immortalitzar aquell recital, Raimon composà una cançó que titulà ’18 de Maig a la Villa’. Uns dels versos de la cançó diuen: ‘per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure’.

Anhel de llibertat i empenta vital. A aquests dos sentiments compartits s’uniren de seguida els que havien de venir de terres franceses. En efecte, la mateixa setmana en què se celebrà l’esmentat recital al pati interior de la Complutense, a París esclatà la revolta dels estudiants de la Sorbona a la qual s’afegí el moviment obrer. Són els Fets de Maig del 68, dels quals, doncs, també en celebrem el seu 40è aniversari. La premsa se n’està fent ressò durant aquestes darreres setmanes.

París incorporà alguna cosa nova: el pensament utòpic posat en acció. Farts del règim del general De Gaulle, però també crítics amb l’esquerra tradicional –la que en aquells anys lideraven Georges Marchais i François Miterrrand– els manifestants colpiren les institucions polítiques i la consciència de les classes dirigents, i exigiren, entre altres coses, que la imaginació s’instal·lés en el poder. Amb el pas dels anys, i sense l’ànim de fer una lectura simplista de la història, hem pogut constatar com, certament, les utopies no són més que expressions prematures d’unes realitats que tard o d’hora acaben esdevenint-se. I, així és, una part dels drets individuals i de les llibertats col·lectives que han conegut les nacions europees en l’anomenada societat del benestar tenen el seu punt de partida en aquelles aspiracions defensades des de les barricades del Barri Llatí de París.

Llibertat, empenta vital, pensament utòpic. Cap dels tres conceptes no és aliè al sentit del lema que presideix avui la vostra graduació: ‘Crea el teu somni’. Sou arribats al final del Batxillerat i a la cloenda d’un cicle important de les vostres vides. A partir d’ara us pertoca ser els autors i les autores dels vostres currículums, del personal i de d’intel·lectual. Sou persones lliures, carregades de vitalitat i, com a joves, disposades a canviar i transformar les condicions de vida. Traceu, doncs, com ara diuen, el vostre ‘full de ruta’, o la vostra carta de navegació, si us estimeu més el símil mariner, i sigueu coherents i lleials amb vosaltres mateixos. No tingueu por als obstacles. Algú ha escrit que un obstacle és allò que es veu quan desviem la mirada del nostre objectiu.

Jean-Paul Sartre, el filòsof existencialista de referència obligada a l’hora d’interpretar els Fets de Maig del 68, s’adreçava a aquells estudiants amb aquestes paraules: ‘Hi ha alguna cosa que ha sorgit de vostès que enlluerna, que trastorna, que renega de tot el que refusem de la nostra societat. Es tracta del que jo anomenaria l’expansió de tot allò que és possibles. No hi renunciïn’

Amics i amigues, no hi renuncieu vosaltres tampoc. Amb els valors que atresoreu com a persones lliures, com a joventut crítica i creadora, no desistiu a l’hora de fer un món millor, un món que és possible. Ens quedarà un record inesborrable de la vostra promoció. Per això avui, en nom de tots els meus companys i companyes d’ofici, us desitgem uns bons somnis, que contribuïu des d’allà on sigueu al progrés humà, que sigueu feliços i felices i que tingueu tota la sort del món, que us la mereixeu.

Amics i amigues, moltes gràcies, enhorabona i a reveure!

LLuís Vilajosana

Discurs Comiat XXXa Promoció